Ulls de bruixa. Sinopsi

Primavera de 1611. Catalunya. Perot Rocaguinarda, el cèlebre bandoler català, és al llit amb Clàudia, una noia que té poders visionaris (con Cassandra). S’estimen i Clàudia li demana a Perot que rectifiqui els plans de futur. Per convèncer’l de la necessitat de la rectificació li fa veure un retall del futur.

Primavera de 1631. Nàpols. Perot ara és un capità reputat de les tropes del Rei d’Espanya, que es preparen per la Batalla de Màntua, contra l’exèrcit francès. També ha de fer front a les pressions d’independència dels nobles de Nàpols i d’un dels seus ideòlegs, Tomasso de Campanella. Un vespre rep un grup de músics entre els quals reconeix una noia, que es diu Clàudia. Demana de quedar-se sol amb ella.

A partir d’aquest moment, en uns constant anar i venir de 1611 a 1631, els personatges i els espectadors descobreixen un temps que és alhora futur i passat, on es van teixint les traïcions i les complicitats que converteixen un bandoler que lluitava contra el Rei d’Espanya en un dels seus millors col·laboradors; traïcions i complicitats que afecten la vida de Clàudia, condemnada per bruixa i reclosa a la presó de Barcelona, i de l’altra Clàudia, la seva filla que en un gest inútil i suïcida es planta davant l’home que no va voler fer cas a la seva mare, que no va rectificar els plans de futur i que va provocar la misèria de la seva família.

Cassandra, altre cop, torna a veure, i torna a lamentar les visions: Per què tinc el do de veure què passarà en el futur i, en canvi, ni puc convèncer les víctimes ni trencar una anella, tan sols una anella de la cadena?... Allò que ha de venir, vindrà... (...) Maleïdes visions que vau segar la vida de l’àvia i de la mare. No podem evitar de tenir-les. Els astres ens han castigat amb aquest do. Però sí que podríem evitar d’explicar-les. És millor guardar-se el verí a dins, encara que se’t mengi les entranyes, perquè si el treus fora, xoca contra oïdes que no escolten i et llança a la sala de tortures i acabes al patíbul... Què hauria passat si no haguéssim dit res? El mateix... Però estaríem vives i segures. Contemplaríem allò que ja havíem vist, però sense tremolar de plor de perdre la vida. Tu i la mare, aquella nit, només us havíeu d’haver estimat!

La Productora

Eironeia Produccions, S.L. és una empresa que constitueixen l’any 2006 Joan Solana i Figueras i Lluís Coromina i Isern.

Joan Solana prové de la gestió política i de la creació literària i escènica. A part és professor de Literatura i de Guió Cinematogràfic. Pel que fa a la gestió política, a part de ser Alcalde de Banyoles durant vuit anys, va assumir la direcció de les obres de la Subseu Olímpica de Rem i de les activitats de l’Olimpiada Cultural a Banyoles. Durant l’etapa en què va estar al davant de l’Ajuntament va crear l’Escola de Música i l’Aula de Teatre, on es va configurar un model que projectat per Xicu Masó que va obrir moltes expectatives pel que fa a l’estímul de la creació teatral a la perifèria catalana. Pablo Ley ho va reflectir en un article publicat al País el diumenge 2 de juny de 1996, que titulava Un nuevo modelo para el teatro: (...) Joan Solana destacaba, el día del estreno, el (beneficio) de fomentar sobre todo un público teatral exigente, con criterio, que no se dejara seducir por muchos de los subproductos teatrales que se exhiben en los circuitos comarcales. Hay que esperar que este modelo cunda no sólo en el área de influencia de Banyoles, porque el primer beneficiario sería, sin duda, el teatro profesional. (...)

Lluís Coromina és un empresari reconegut i respectat a Catalunya. Es coneix menys, en canvi, la seva implicació en el foment de la creativitat cultural. No ha volgut fer-ho a través del sistema de les subvencions, sinó a través de la constitució de Societats Limitades, ad hoc.

Eironeia s’explica pels dos socis fundadors. És una empresa sòlida, solvent, amb una estructura de despesa optimitzada que permet destinar el 85 % del pressupost als creadors i que reinverteix el 100 % dels seus beneficis. Per altra banda té la voluntat d’impulsar un model que condueixi a la creació d’equips estables constituïts per professionals acreditats o joves ben formats, fórmula que es considera ideal per garantir la qualitat dels seus espectacles.

La temporada 2006-2007 va coproduir amb Temporada Alta, Temps mort, una obra de creació compartida en un treball intensiu de quatre mesos amb tot l’equip. Joan Solana en va assumir la direcció.

La temporada 2007-2008 ha coproduït, també amb Temporada Alta, Interior amb intrusa, escrita i codirigida per Jordi Sala i Manel Bayo. Ara està impulsant la posta en escena d’una trilogia escrita i dirigida per Joan Solana: Edith i Sarah, El meu somni és el teu malson i Ulls de bruixa. Tres obres de qualitat per a la immensa majoria.