lunes, 16 de diciembre de 2024

I encara es diu Palestina





BANYOLES

FACTORIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES

Divendres, 28 de març de 2025, a les vuit del vespre 
Dissabte, 29 de març de 2025, a les vuit del vespre
Diumenge, 30 de març de 2025, a les sis de la tarda



Companyia: Eironeia Amateur

Dramatúrgia: Joan Solana. 

Direcció: Joan Solana i Ariel Sala-Bartrina. 

Interpretació: Fiona Batlle, Júlia Bermejo, Lia Bosch, Mar Ferrés, Joana Graboleda, Júlia Matas, Jana Muñoz, Marcel Riera, Laia Sánchez, Aina Subirana, Abril Zamora.

Música original: Marcel Riera

Espai escènic: Lluís Nadal “Koko”

Il·luminació: Arnau Nadal

Vestuari: Helena Fàbregas


                                                         ***


Fa vint-i-cinc anys vam estrenar un espectacle amb el títol “Palestina” protagonitzat per un grup de nois i noies molt joves que es convertirien en artistes excel·lents: Clàudia Cedó, David Marcè i Francesc Gil, en el teatre; Jordi Ribot, en la dansa; Mariona Callís, en la música; Irene Visa i Anna Darné, en les arts plàstiques i audiovisuals; Maria Cedó, en l’arquitectura, entre d’altres.

 

Enguany, un altre grup, també molt jove, inicia el seu camí amb “I encara es diu Palestina”, una versió nova, ampliada.


Constatar la continuïtat és motiu d’alegria, sobretot pels que considerem que el teatre és un bé cultural de primera necessitat. 

 

Tanmateix, no ho és assumir el relleu havent d’insistir en la posta en escena d’un espectacle que ha de tornar mirar una terra en la qual continuen perpetrant-se crims horribles, una terra on la pulsió amorosa segueix agredida pels deliris assassins.

 

La lectura del poema “Aquesta terra”, de Mahmud Darwix, ens ha permès trobar el títol escaient per a aquesta nova versió, concretament en els versos: “Es deia Palestina / i encara es diu Palestina”.

 

Joan Solana

 

Venda d'entrades: 

https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/33511-i-encara-es-diu-palestina.html


Instagram: 

https://www.instagram.com/iencaraesdiupalestina/

  

jueves, 9 de septiembre de 2021

 

El nou espectacle



Venda d'entrades: 








martes, 8 de septiembre de 2015

La nova producció



Yvonne, princesa de Borgonya
de Witold Gombrowicz

Un espectacle de la companyia Teatrebrik
Direcció: Joan Gómez

Temporada Alta
La Factoria de les Arts Escèniques
Banyoles
Divendres, 2 d’octubre, a les 21 h.
Dissabte, 3 d’octubre, a les 21 h.
Diumenge, 4 d’octubre, a les 19 h.

http://www.temporada-alta.net/ca/programacio/325-yvonne-princesa-de-borgonya.html





Vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=fIiq_W4OmTY



La nova Yvonne
Joan Solana i Figueras


La història del cinema és també la història de l’evolució de les respostes a la pregunta “de qui és la pel·lícula?”. Primer era dels Estudis (productors); després dels actors; després dels directors...

Penso que escau aquesta breu introducció a l’hora de preguntar-se de qui és la nova Yvonne, que s’estrena a la Factoria de Banyoles en el marc de Temporada Alta. Perquè la resposta il·lumina molts noms.

En primer lloc és d’en Joan Gómez, un director jove, també escriptor i dramaturg, amb molt talent, que mereix tenir l’oportunitat de ser conegut i reconegut.

També és de Teatrebrik, un grup amateur amb una trajectòria solvent que va merèixer fer temporada a Barcelona amb l’espectacle anterior, El Tinent d’Inishmore.

També dels tres protagonistes, d’escoles teatrals diferents, de generacions diferents, però que comparteixen un valor: són autèntics genis de l’escenari: En Pep Vila; la Cristina Cervià i en David Marcé.

També de Banyoles, una ciutat que ha apostat per un model teatral singular, que afavoreix la creació pròpia, de companyies i d’espectacles.

I també és d’en Xicu Masó, que en va fer una versió magnífica el 1997, quan dirigia els projectes teatrals de la Ciutat (que em consta que va impressionar en Joan Gómez), i que va establir les bases que inspiren la major part de les iniciatives i produccions que neixen a Banyoles.

Eironeia Produccions, en aquest cas, discretament, ha ajudat a fer possible aquesta Yvonne, un text lluminós i corrosiu de Witold Gombrowicz, imprescindible per entendre i no comprendre l’evolució esperpèntica de l’exercici del poder en aquest començament del segle XXI.